[CAST] [CAT a continuación] Desde el mismo momento en que Felip Puig, conseller d'Interior de la Generalitat y máximo responsable del cuerpo represivo de los Mossos d'Esquadra hizo su particular balance de la huelga general del 29 de marzo, sin que nadie le preguntara, situó una nueva fecha en la agenda pública: la reunión del Banco Central Europeo que acogería Barcelona los días 2, 3 y 4 de mayo. Desde ese mismo día 29 de marzo, él, otros políticos tanto españoles como catalanes y miembros de la prensa a su servicio no han dejado de recordar esta fecha y el "temor" a que se pudieran producir actos de protesta como los de la huelga general. Una repetición del mensaje que no tiene otro objetivo que convocar actos de protesta por la visita del BCE y proseguir así con la estrategia represiva intensificada gravemente tras la huelga general.
Para
evitar actos de protesta, Barcelona se blindará durante estos primeros
días de mayo: 7.500 agentes, 4.500 de los Mossos y 2.500 más policías
españoles y guardias civiles aterrizarán en Barcelona. Esta
militarización de la ciudad es una expresión de cómo actúa el poder,
infiltrando el miedo a la población para evitar que se manifieste, y, si
decide hacerlo, aplicando una represión brutal e indigna de una
sociedad que autoconsideraban " democrática "como la europea.
La
represión que deja la jornada de huelga general es de carácter
dictatorial: 90 detenidos, 3 de los cuales todavía encarcelados, y
20.000 euros en fianzas. El poder, nuevamente, ante las escenas de
calles llenas, gente expresando su malestar en una manifestación o
simplemente quemando contenedores no se pregunta los motivos que han
llevado las personas en cuestión a realizar este u otros actos de
desobediencia. No cuestiona el sistema de capitalismo salvaje, de una
política y unas instituciones sometidas a los designios de las grandes
corporaciones bancarias y aseguradoras que controlan lo que los
periódicos leemos como "los mercados".
En
lugar de cuestionarse el porqué del malestar provocado por el
capitalismo salvaje y las medidas antisociales para frenar la crisis en
las personas que los traslada a realizar actos de desobediencia civil,
el poder lleva a cabo actos represivos. Es un claro ejemplo del sistema
en que vivimos: después de una huelga general donde se ha hecho más que
evidente el descontento de los trabajadores lo que hace el poder
político es endurecer el Código Penal. Desde las altas esferas de la
política europea, además, se opta por criminalizar a los inmigrantes y
últimamente se ha propuesto acabar con la libre circulación de personas,
unas de las razones de ser de la Unión Europea, suprimiendo el tratado
de Schengen. El ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, no ha
dudado tampoco en aplicar esta suspensión durante la visita del BCE. Lo
ha hecho, textualmente, para "frenar posibles actos violentos". De nuevo
el poder político corrompe el lenguaje: todo lo que es antisistema es
violento.
Así
pues, el poder político español y catalán opta de nuevo por dar la
espalda a las personas y proteger de forma sobredimensionada los
miembros del BCE. Una institución que no actuó ante los llamamientos de
alarma de economistas que veían como Europa se vertía al desastre si
continuaba permitiendo la desregulación financiera, sino que optó por
permitir y favorecer estas prácticas. Una institución que ha regalado
dinero a fondo perdido a los principales bancos europeos causantes de
esta crisis y que calla cuando esos mismos bancos compran deuda de los
Estados para poder ser ellos quienes dicten sus políticas y mientras
restringen el crédito a los particulares ya las familias.
Con
esta coyuntura, el poder político español y catalán ya ha lanzado la
convocatoria: quieren que haya protestas, a ser posible con incidentes
aún mejor, durante la cumbre del BCE para continuar con la estrategia
represiva y la política del miedo, como por ejemplo con la web de Felip
Puig que busca, al más puro estilo fascista, la denuncia y la delación
entre vecinos. Y si las protestas son pacíficas, ya se encargarán los
cuerpos represivos de alborotarlas, como en tantas otras ocasiones, o de
llevar a cabo detenciones arbitrarias.
Por
todo ello no asistiremos a la convocatoria de Felip Puig. Continuaremos
trabajando desde el barrio y en red con todas las demás personas, cada
vez más, que ven cómo este sistema injusto las devora, sin que los
políticos electos hagan nada. Pero no nos dejaremos engañar por una
convocatoria que sólo busca nuevas detenciones, más represión y
perpetuar el desánimo entre aquellos que luchamos contra este sistema.
*****
No acudirem a la convocatòria de Felip Puig, comunicat de l'Assemblea Drets Socials de l’Eixample
Des
del mateix moment en què Felip Puig, conseller d’Interior de la
Generalitat i màxim responsable del cos repressiu dels Mossos d’Esquadra
va fer el seu particular balanç de la vaga general del 29 de març,
sense que ningú li preguntés, va situar una nova data a l’agenda
pública: la reunió del Banc Central Europeu que acolliria Barcelona els
dies 2, 3 i 4 de maig. Des d’aquell mateix dia 29 de març, ell, altres
polítics tant espanyols com catalans i membres de la premsa al seu
servei no han deixat de recordar aquesta data i el “temor” que es
poguessin produir actes de protesta com els de la vaga general. Una
repetició del missatge que no té cap altre objectiu que convocar actes
de protesta per la visita del BCE i prosseguir així amb l’estratègia
repressiva intensificada greument després de la vaga general.
Per a evitar actes de protesta, Barcelona es blindarà durant aquests primers dies de maig: 7.500 agents, 4.500 dels Mossos i 2.500 més policies espanyols i guàrdies civils aterraran a Barcelona. Aquesta militarització de la ciutat és una expressió de com actua el poder, infiltrant la por a la població per a evitar que es manifesti, i, si decideix fer-ho, aplicant una repressió brutal i indigna d’una societat que s’autoconsidera “democràtica” com l’europea.
La repressió que deixa la jornada de vaga general és de caire dictatorial: 90 detinguts, 3 dels quals encara empresonats, i 20.000 euros en fiances. El poder, novament, davant les escenes de carrers plens, gent expressant el seu malestar en una manifestació o simplement cremant contenidors no es pregunta els motius que han dut les persones en qüestió a realitzar aquest o altres actes de desobediència. No qüestiona el sistema de capitalisme salvatge, d’una política i unes institucions sotmeses als designis de les grans corporacions bancàries i asseguradores que controlen el que als diaris llegim com “els mercats”.
Per a evitar actes de protesta, Barcelona es blindarà durant aquests primers dies de maig: 7.500 agents, 4.500 dels Mossos i 2.500 més policies espanyols i guàrdies civils aterraran a Barcelona. Aquesta militarització de la ciutat és una expressió de com actua el poder, infiltrant la por a la població per a evitar que es manifesti, i, si decideix fer-ho, aplicant una repressió brutal i indigna d’una societat que s’autoconsidera “democràtica” com l’europea.
La repressió que deixa la jornada de vaga general és de caire dictatorial: 90 detinguts, 3 dels quals encara empresonats, i 20.000 euros en fiances. El poder, novament, davant les escenes de carrers plens, gent expressant el seu malestar en una manifestació o simplement cremant contenidors no es pregunta els motius que han dut les persones en qüestió a realitzar aquest o altres actes de desobediència. No qüestiona el sistema de capitalisme salvatge, d’una política i unes institucions sotmeses als designis de les grans corporacions bancàries i asseguradores que controlen el que als diaris llegim com “els mercats”.
En
lloc de qüestionar-se el perquè del malestar provocat pel capitalisme
salvatge i les mesures antisocials per a frenar la crisi en les persones
que els trasllada a realitzar actes de desobediència civil, el poder du
a terme actes repressius. És un clar exemple del sistema en que vivim:
després d’una vaga general on s’ha fet més que evident el
descontentament dels i les treballadores el que fa el poder polític és
endurir el Codi Penal. Des de les altes esferes de la política europea, a
més, s’opta per criminalitzar els immigrants i darrerament s’ha
proposat acabar amb la lliure circulació de persones, unes de les raons
de ser de la Unió Europea, suprimint el tractat de Schengen. El ministre
de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, no ha dubtat tampoc en aplicar
aquesta suspensió durant la visita del BCE. Ho ha fet, textualment, per
“frenar possibles actes violents”. De nou el poder polític corromp el
llenguatge: tot el que és antisistema és violent.
Així
doncs, el poder polític espanyol i català opta de nou per donar
l’esquena a les persones i protegir de forma sobredimensionada els
membres del BCE. Una institució que no va actuar davant les crides
d’alarma d’economistes que veien com Europa s’abocava al desastre si
continuava permetent la desregulació financera, sinó que va optar per
permetre i afavorir aquestes pràctiques. Una institució que ha regalat
diners a fons perdut als principals bancs europeus causants d’aquesta
crisi i que calla quan aquests mateixos bancs compren deute dels Estats
per tal de poder ser ells qui dictin les seves polítiques i mentrestant
restringeixen el crèdit als particulars i a les famílies.
Amb
aquesta conjuntura, el poder polític espanyol i català ja ha llençat la
convocatòria: volen que hi hagi protestes, si pot ser amb incidents
encara millor, durant la cimera del BCE per tal de continuar amb
l’estratègia repressiva i la política de la por, com per exemple amb la
web de Felip Puig que busca, al més pur estil feixista, la denúncia i la
delació entre veïns. I si les protestes són pacífiques, ja
s’encarregaran els cossos repressius d’esvalotar-les, com en tantes
altres ocasions, o de dur a terme detencions arbitràries.
Per
tot això no assistirem a la convocatòria de Felip Puig. Continuarem
treballant des del barri i en xarxa amb totes les altres persones, cada
cop més, que veuen com aquest sistema injust les devora, sense que els
polítics electes hi facin res. Però no ens deixarem enganyar per una
convocatòria que només busca noves detencions, més repressió i perpetuar
el desànim entre aquells que lluitem contra aquest sistema.
